tradicions i costums/mitologies pròpies

2.1.1 Introducció

Totes les illes del mediterrani comparteixen una preocupació constant per explicar el món que les envolta i per transcendir-lo en una vida posterior.

Totes desenvolupen complexos models, filen xarxes que puguin sustentar les seves creences, que en molts casos comparteixen trets comuns, o fins i tot se solapen.

Molts dels seus models, fusionats, modificats, o en el seu estat original, han arribat fins a nosaltres, formen part de la nostra manera d’entendre les coses, del nostre imaginari col•lectiu.

Aquesta part del treball de recerca de 4t vol ser una aproximació a alguns dels cossos mitològics més importants de l’antiguitat.










2.1.2 Mitologia de Palerm

‘’Dànae era una bella jove filla d'Eurídice (no la Eurídice que es va casar amb Orfeu) i del rei d'Argos anomenat Acrisio. Aquest havia estat advertit en un oracle que el nadó que concebés la seva filla li causaria la mort. Per evitar-ho, Acrisi va tancar la seva filla en una gran torre amb grans portes i cadenats de bronze. No obstant això, el gran déu Zeus es va encapritxar d'ella i, per poder accedir a la torre es va transformar en fina pluja d'or, travessant amb aquesta forma líquida els maons de la construcció i prenent carnalment, el que va tenir com a resultat l'embaràs de la jove. Una altra versió de menor rang afirma que Zeus va accedir al calabós subornant als guardes amb or.
Quan Acrisi es va assabentar, no va creure la versió narrada per la seva filla, i sabent que Preto, germà bessó de
Acrisi i amb el qual venia lluitant des del si matern, havia estat pretendent seu, va creure que ell se les havia arreglat per entrar a la domicili de la seva filla i allà l'havia posseït. En tot cas, Acrisi va prendre la seva filla i el nadó un cop que hi va haver nascut-el propi Perseu-i els va tancar en una arca llançant-los després al mar, amb l'esperança que morissin. No obstant això, tots dos van arribar sans i estalvis a l'illa de Sérifos, on van ser recollits per un pescador anomenat Dictis. Tal manera es va obtenir gràcies a l'ajuda de Zeus que va mostrar així el seu agraïment cap a la jove Dànae. El pescador els va portar davant la presència del rei Polidectes o Polidectes, que, des de llavors, va tractar a tots dos amb cortesia i respecte al principi, però que posteriorment, va tractar de seduir a Dànae, sent aquesta defensada pel seu fill Perseu.’’
2.1.3 Mitologia Balear
‘’L'illa d'Eivissa es podria identificar amb l'illa de Scheria, que apareix a L'Odissea d'Homer. Scheria era el país dels feacis (phaiakes), una cultura singularment pacifica, molt diferent als violents 'foners' mallorquins, guerrers temuts. Els feacis serien, en aquest sentit similars als numantins. Les excavacions, no obstant, no han trobat senyals de que l'illa d'Eivissa fos habitada fins que es detecta la presencia ja tardana dels fenicis de Tir.

Molt diferents son els casos de Mallorca i Menorca, on no s'han trobat gaires restes fenícies pero si abundants rastres de cultures megalítiques molt anteriors, com es el cas de les taules, navetes i talaiots. Aquests monuments serien paral•lels en el temps a d'altres troballes en illes mediterrànies, si bé no idèntics, i suggereixen que les Balears, i Menorca en especial, eren santuaris de pobles protohistòrics del mediterrani.



A Eivissa, per exemple, s'han trobat infinitat de figures votives mistèriques fenícies (Tanit i Astarté). I s'han descobert indicis de practiques de cultes isíacs a Pollença, Mallorca (antiga Pollentia) del temps dels romans, i a Beniparraxet, Menorca. Com que aquesta mena de rituals, fins i tot en temps dels romans, es donaven en llocs santificats per les tradicions ancestrals, la teoria d'unes balears santuari quedaria reforçada.’’

2.1.4 Mitologia Grega

‘’La Mitologia grega són creences i observances rituals dels antics grecs, la civilització es va anar configurant cap a l'any 2000 aC Consisteix principalment en un cos de diverses històries i llegendes sobre una gran varietat de déus. La mitologia grega es va desenvolupar plenament voltant de l'any 700 aC Per aquesta data van aparèixer tres col•leccions clàssiques de mites: la Teogonia del poeta Hesíode i la Iliada i l'Odissea del poeta Homer. La mitologia grega té diversos trets distintius. Els déus grecs s'assemblen exteriorment als éssers humans i revelen també sentiments humans. A diferència d'altres religions antigues com l'hinduisme o el judaisme, la mitologia grega no inclou revelacions especials o ensenyaments espirituals. Pràctiques i creences també varien àmpliament, sense una estructura formal - com una institució religiosa de govern - ni un codi escrit, com un llibre sagrat.’’






2.1.4.1 Principals déus Grecs
‘'Els grecs creien que els déus havien triat la muntanya Olimp, en una regió de Grècia anomenada Tessàlia, com la seva residència. En l'Olimp, els déus formaven una societat organitzada en termes d'autoritat i poders, es movien amb total llibertat i formaven tres grups que controlaven sengles poders: el cel o firmament, el mar i la terra. Els dotze déus principals, habitualment anomenats Olímpics, eren Zeus, Hera, Hefest, Atenea, Apolo, Artemisa, Ares, Afrodita, Hestia, Hermes, Demèter i Posidó.’’