2.2.1 Què és un creuer?
‘’Per a altres usos d'aquest terme, vegeu Creuer (desambiguació).
Un creuer és un buc de guerra, encara que —depenent del context— el terme pot fer referència a un viatge de plaure en un vaixell de luxe.
Actualment és el buc de major grandària disponible en les armades modernes (exceptuant els portaavions), amb desplaçaments de 10.000 tones o més.
2.2.2 Per què has de fer un creuer?
Un viatge plaent que convida a repetir-se en altres oportunitats, doncs es deslliguen de la rutina , anar a tal o com lloc, buscar un restaurant, o un bon espectacle, en canvi allí troben la solució de realitzar unes vacances en un bon centre vacacional flotant, on tot convida al pur plaè’’
Dossier
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juan. Mostrar tots els missatges
dimecres, 23 de febrer del 2011
tradicions i costums/mitologies pròpies
2.1.1 Introducció
Totes les illes del mediterrani comparteixen una preocupació constant per explicar el món que les envolta i per transcendir-lo en una vida posterior.
Totes desenvolupen complexos models, filen xarxes que puguin sustentar les seves creences, que en molts casos comparteixen trets comuns, o fins i tot se solapen.
Molts dels seus models, fusionats, modificats, o en el seu estat original, han arribat fins a nosaltres, formen part de la nostra manera d’entendre les coses, del nostre imaginari col•lectiu.
Aquesta part del treball de recerca de 4t vol ser una aproximació a alguns dels cossos mitològics més importants de l’antiguitat.
2.1.2 Mitologia de Palerm
‘’Dànae era una bella jove filla d'Eurídice (no la Eurídice que es va casar amb Orfeu) i del rei d'Argos anomenat Acrisio. Aquest havia estat advertit en un oracle que el nadó que concebés la seva filla li causaria la mort. Per evitar-ho, Acrisi va tancar la seva filla en una gran torre amb grans portes i cadenats de bronze. No obstant això, el gran déu Zeus es va encapritxar d'ella i, per poder accedir a la torre es va transformar en fina pluja d'or, travessant amb aquesta forma líquida els maons de la construcció i prenent carnalment, el que va tenir com a resultat l'embaràs de la jove. Una altra versió de menor rang afirma que Zeus va accedir al calabós subornant als guardes amb or.
Quan Acrisi es va assabentar, no va creure la versió narrada per la seva filla, i sabent que Preto, germà bessó de
Acrisi i amb el qual venia lluitant des del si matern, havia estat pretendent seu, va creure que ell se les havia arreglat per entrar a la domicili de la seva filla i allà l'havia posseït. En tot cas, Acrisi va prendre la seva filla i el nadó un cop que hi va haver nascut-el propi Perseu-i els va tancar en una arca llançant-los després al mar, amb l'esperança que morissin. No obstant això, tots dos van arribar sans i estalvis a l'illa de Sérifos, on van ser recollits per un pescador anomenat Dictis. Tal manera es va obtenir gràcies a l'ajuda de Zeus que va mostrar així el seu agraïment cap a la jove Dànae. El pescador els va portar davant la presència del rei Polidectes o Polidectes, que, des de llavors, va tractar a tots dos amb cortesia i respecte al principi, però que posteriorment, va tractar de seduir a Dànae, sent aquesta defensada pel seu fill Perseu.’’
2.1.3 Mitologia Balear
‘’L'illa d'Eivissa es podria identificar amb l'illa de Scheria, que apareix a L'Odissea d'Homer. Scheria era el país dels feacis (phaiakes), una cultura singularment pacifica, molt diferent als violents 'foners' mallorquins, guerrers temuts. Els feacis serien, en aquest sentit similars als numantins. Les excavacions, no obstant, no han trobat senyals de que l'illa d'Eivissa fos habitada fins que es detecta la presencia ja tardana dels fenicis de Tir.
Molt diferents son els casos de Mallorca i Menorca, on no s'han trobat gaires restes fenícies pero si abundants rastres de cultures megalítiques molt anteriors, com es el cas de les taules, navetes i talaiots. Aquests monuments serien paral•lels en el temps a d'altres troballes en illes mediterrànies, si bé no idèntics, i suggereixen que les Balears, i Menorca en especial, eren santuaris de pobles protohistòrics del mediterrani.
A Eivissa, per exemple, s'han trobat infinitat de figures votives mistèriques fenícies (Tanit i Astarté). I s'han descobert indicis de practiques de cultes isíacs a Pollença, Mallorca (antiga Pollentia) del temps dels romans, i a Beniparraxet, Menorca. Com que aquesta mena de rituals, fins i tot en temps dels romans, es donaven en llocs santificats per les tradicions ancestrals, la teoria d'unes balears santuari quedaria reforçada.’’
2.1.4 Mitologia Grega
‘’La Mitologia grega són creences i observances rituals dels antics grecs, la civilització es va anar configurant cap a l'any 2000 aC Consisteix principalment en un cos de diverses històries i llegendes sobre una gran varietat de déus. La mitologia grega es va desenvolupar plenament voltant de l'any 700 aC Per aquesta data van aparèixer tres col•leccions clàssiques de mites: la Teogonia del poeta Hesíode i la Iliada i l'Odissea del poeta Homer. La mitologia grega té diversos trets distintius. Els déus grecs s'assemblen exteriorment als éssers humans i revelen també sentiments humans. A diferència d'altres religions antigues com l'hinduisme o el judaisme, la mitologia grega no inclou revelacions especials o ensenyaments espirituals. Pràctiques i creences també varien àmpliament, sense una estructura formal - com una institució religiosa de govern - ni un codi escrit, com un llibre sagrat.’’
2.1.4.1 Principals déus Grecs
‘'Els grecs creien que els déus havien triat la muntanya Olimp, en una regió de Grècia anomenada Tessàlia, com la seva residència. En l'Olimp, els déus formaven una societat organitzada en termes d'autoritat i poders, es movien amb total llibertat i formaven tres grups que controlaven sengles poders: el cel o firmament, el mar i la terra. Els dotze déus principals, habitualment anomenats Olímpics, eren Zeus, Hera, Hefest, Atenea, Apolo, Artemisa, Ares, Afrodita, Hestia, Hermes, Demèter i Posidó.’’
Totes les illes del mediterrani comparteixen una preocupació constant per explicar el món que les envolta i per transcendir-lo en una vida posterior.
Totes desenvolupen complexos models, filen xarxes que puguin sustentar les seves creences, que en molts casos comparteixen trets comuns, o fins i tot se solapen.
Molts dels seus models, fusionats, modificats, o en el seu estat original, han arribat fins a nosaltres, formen part de la nostra manera d’entendre les coses, del nostre imaginari col•lectiu.
Aquesta part del treball de recerca de 4t vol ser una aproximació a alguns dels cossos mitològics més importants de l’antiguitat.
2.1.2 Mitologia de Palerm
‘’Dànae era una bella jove filla d'Eurídice (no la Eurídice que es va casar amb Orfeu) i del rei d'Argos anomenat Acrisio. Aquest havia estat advertit en un oracle que el nadó que concebés la seva filla li causaria la mort. Per evitar-ho, Acrisi va tancar la seva filla en una gran torre amb grans portes i cadenats de bronze. No obstant això, el gran déu Zeus es va encapritxar d'ella i, per poder accedir a la torre es va transformar en fina pluja d'or, travessant amb aquesta forma líquida els maons de la construcció i prenent carnalment, el que va tenir com a resultat l'embaràs de la jove. Una altra versió de menor rang afirma que Zeus va accedir al calabós subornant als guardes amb or.
Quan Acrisi es va assabentar, no va creure la versió narrada per la seva filla, i sabent que Preto, germà bessó de
Acrisi i amb el qual venia lluitant des del si matern, havia estat pretendent seu, va creure que ell se les havia arreglat per entrar a la domicili de la seva filla i allà l'havia posseït. En tot cas, Acrisi va prendre la seva filla i el nadó un cop que hi va haver nascut-el propi Perseu-i els va tancar en una arca llançant-los després al mar, amb l'esperança que morissin. No obstant això, tots dos van arribar sans i estalvis a l'illa de Sérifos, on van ser recollits per un pescador anomenat Dictis. Tal manera es va obtenir gràcies a l'ajuda de Zeus que va mostrar així el seu agraïment cap a la jove Dànae. El pescador els va portar davant la presència del rei Polidectes o Polidectes, que, des de llavors, va tractar a tots dos amb cortesia i respecte al principi, però que posteriorment, va tractar de seduir a Dànae, sent aquesta defensada pel seu fill Perseu.’’
2.1.3 Mitologia Balear
‘’L'illa d'Eivissa es podria identificar amb l'illa de Scheria, que apareix a L'Odissea d'Homer. Scheria era el país dels feacis (phaiakes), una cultura singularment pacifica, molt diferent als violents 'foners' mallorquins, guerrers temuts. Els feacis serien, en aquest sentit similars als numantins. Les excavacions, no obstant, no han trobat senyals de que l'illa d'Eivissa fos habitada fins que es detecta la presencia ja tardana dels fenicis de Tir.
Molt diferents son els casos de Mallorca i Menorca, on no s'han trobat gaires restes fenícies pero si abundants rastres de cultures megalítiques molt anteriors, com es el cas de les taules, navetes i talaiots. Aquests monuments serien paral•lels en el temps a d'altres troballes en illes mediterrànies, si bé no idèntics, i suggereixen que les Balears, i Menorca en especial, eren santuaris de pobles protohistòrics del mediterrani.
A Eivissa, per exemple, s'han trobat infinitat de figures votives mistèriques fenícies (Tanit i Astarté). I s'han descobert indicis de practiques de cultes isíacs a Pollença, Mallorca (antiga Pollentia) del temps dels romans, i a Beniparraxet, Menorca. Com que aquesta mena de rituals, fins i tot en temps dels romans, es donaven en llocs santificats per les tradicions ancestrals, la teoria d'unes balears santuari quedaria reforçada.’’
2.1.4 Mitologia Grega
‘’La Mitologia grega són creences i observances rituals dels antics grecs, la civilització es va anar configurant cap a l'any 2000 aC Consisteix principalment en un cos de diverses històries i llegendes sobre una gran varietat de déus. La mitologia grega es va desenvolupar plenament voltant de l'any 700 aC Per aquesta data van aparèixer tres col•leccions clàssiques de mites: la Teogonia del poeta Hesíode i la Iliada i l'Odissea del poeta Homer. La mitologia grega té diversos trets distintius. Els déus grecs s'assemblen exteriorment als éssers humans i revelen també sentiments humans. A diferència d'altres religions antigues com l'hinduisme o el judaisme, la mitologia grega no inclou revelacions especials o ensenyaments espirituals. Pràctiques i creences també varien àmpliament, sense una estructura formal - com una institució religiosa de govern - ni un codi escrit, com un llibre sagrat.’’
2.1.4.1 Principals déus Grecs
‘'Els grecs creien que els déus havien triat la muntanya Olimp, en una regió de Grècia anomenada Tessàlia, com la seva residència. En l'Olimp, els déus formaven una societat organitzada en termes d'autoritat i poders, es movien amb total llibertat i formaven tres grups que controlaven sengles poders: el cel o firmament, el mar i la terra. Els dotze déus principals, habitualment anomenats Olímpics, eren Zeus, Hera, Hefest, Atenea, Apolo, Artemisa, Ares, Afrodita, Hestia, Hermes, Demèter i Posidó.’’
Arquitectura/impacte del turisme i la construcció
1.1.1 turisme en les illes Jòniques
Les illes Jòniques constitueixen un turisme de sol, sorra i platja, però també un turisme cultural. En aquestes platges s’hi pot practicar qualsevol esport aquàtic.
A part de tot això es imprescindible visitar tots els monuments i centres culturals que la rica cultura grega ens mostra, on també podem veure el nostre passat ja que es va estendre per Europa fa molts segles, podem veure arquitectures gregues molt antigues.
1.1.2 turisme a Eivissa
A Eivissa es poden veure tot de carrers tortuosos, i una ciutat bastant bonica així com particular.
Una meravella del mediterrani amb platges turquesa i amb una inesgotable vida nocturna amb les millors discoteques i pubs, l’arquitectura autòctona es bàsicament cases de color blanc i detalls blaus.
1.1.3 turisme a Sardenya
Diuen que Sardenya és un dels últims secrets del Mediterrani, amb tot un paisatge natural per descobrir, cales, muntanyes, etc. Sardenya et proporciona infinites activitats culturals relacionades amb la natura com ara, submarinisme o senderisme entre altres.
Amb les elegants platges profundes de Sardenya, pots deixar anar l’estrés i relaxar-te sense problemes, ja que els mateixos habitants ofereixen casa seva per a que passis unes vacances com si fossis un italià de Sardenya.
L’arquitectura autòctona es basa en la pedra.
1.1.4 Còrsega
Si sumies amb uns dies de relax, bellesa i benestar ,Còrsega es el teu destí.
Aquesta és la solució que deuries escollir per a sortir de la rutina i la ciutadania per involucrar-te en un món tranquil i ple de sorpreses natural meravelloses.
Còrsega també té rutes gastronòmiques on es poden tastar tot de producte autòctons com ara el formatge.
L’arquitectura es basa en la pedra al igual que a Cerdanya.
Les illes Jòniques constitueixen un turisme de sol, sorra i platja, però també un turisme cultural. En aquestes platges s’hi pot practicar qualsevol esport aquàtic.
A part de tot això es imprescindible visitar tots els monuments i centres culturals que la rica cultura grega ens mostra, on també podem veure el nostre passat ja que es va estendre per Europa fa molts segles, podem veure arquitectures gregues molt antigues.
1.1.2 turisme a Eivissa
A Eivissa es poden veure tot de carrers tortuosos, i una ciutat bastant bonica així com particular.
Una meravella del mediterrani amb platges turquesa i amb una inesgotable vida nocturna amb les millors discoteques i pubs, l’arquitectura autòctona es bàsicament cases de color blanc i detalls blaus.
1.1.3 turisme a Sardenya
Diuen que Sardenya és un dels últims secrets del Mediterrani, amb tot un paisatge natural per descobrir, cales, muntanyes, etc. Sardenya et proporciona infinites activitats culturals relacionades amb la natura com ara, submarinisme o senderisme entre altres.
Amb les elegants platges profundes de Sardenya, pots deixar anar l’estrés i relaxar-te sense problemes, ja que els mateixos habitants ofereixen casa seva per a que passis unes vacances com si fossis un italià de Sardenya.
L’arquitectura autòctona es basa en la pedra.
1.1.4 Còrsega
Si sumies amb uns dies de relax, bellesa i benestar ,Còrsega es el teu destí.
Aquesta és la solució que deuries escollir per a sortir de la rutina i la ciutadania per involucrar-te en un món tranquil i ple de sorpreses natural meravelloses.
Còrsega també té rutes gastronòmiques on es poden tastar tot de producte autòctons com ara el formatge.
L’arquitectura es basa en la pedra al igual que a Cerdanya.
dilluns, 24 de gener del 2011
dissabte, 20 de novembre del 2010
treball de recerca 1a entrega
Aspectes concrets en que penso centrar el meu treball
En la part d’arquitectura parlaré de l’impacte del turisme i la construcció, però dins d’aquest subtema em centraré en parlar, de quina manera el turisme i la construcció ha influït en l’arquitectura més autòctona o si les noves arquitectures tenen semblances amb les arquitectures pròpies de l’illa.
Suports que utilitzaré
Utilitzaré pàgines web i alguns llibres.
Per l’arquitectura utilitzaré pàgines web, sobre tot per les fotografies, ja que també tinc pensat fer un àlbum a mà, amb fotografies sobre l’arquitectura autòctona de cada illa.
Després també utilitzaré pàgines web d’agències de viatges i segons com promocionin les illes buscaré informació, per saber que classe de turisme rep cada illa, com per exemple: turisme cultural, turisme de borratxera, etc.
A la part de tradicions i costums, buscaré informació sobre les mitologies de cada illa i/o les religions, i posaré fotografies.
També buscaré informació en catàlegs de creuers per la Mediterrània i miraré quines excursions ofereix cada companyia i si té a veure amb alguna tradició i costum de l’illa, i intentaré fer un gràfic, on es vegi quins destins de la mediterrània ofereixen més excursions culturals.
En la part d’arquitectura parlaré de l’impacte del turisme i la construcció, però dins d’aquest subtema em centraré en parlar, de quina manera el turisme i la construcció ha influït en l’arquitectura més autòctona o si les noves arquitectures tenen semblances amb les arquitectures pròpies de l’illa.
Suports que utilitzaré
Utilitzaré pàgines web i alguns llibres.
Per l’arquitectura utilitzaré pàgines web, sobre tot per les fotografies, ja que també tinc pensat fer un àlbum a mà, amb fotografies sobre l’arquitectura autòctona de cada illa.
Després també utilitzaré pàgines web d’agències de viatges i segons com promocionin les illes buscaré informació, per saber que classe de turisme rep cada illa, com per exemple: turisme cultural, turisme de borratxera, etc.
A la part de tradicions i costums, buscaré informació sobre les mitologies de cada illa i/o les religions, i posaré fotografies.
També buscaré informació en catàlegs de creuers per la Mediterrània i miraré quines excursions ofereix cada companyia i si té a veure amb alguna tradició i costum de l’illa, i intentaré fer un gràfic, on es vegi quins destins de la mediterrània ofereixen més excursions culturals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)